Fa una setmana, estava il·lusionada amb la presentació a Barcelona del meu darrer llibre: 10 preguntes i 10 respostes sobre el suïcidi (Horsori); avui estic escrivint des del sofà de casa, amb un os trencat. Una petita fractura i tot s’ha capgirat. NO podré fer de moment aquesta presentació.
Encara estic sorpresa, ni trista ni enfadada. Ja ho sé, que tot és impermanent i incert, tots ho sabem, però tot i així, organitzem l’agenda, adquirim compromisos, empenyem el futur perquè sigui d’una determinada manera. I de tant en tant, el futur és tossut i ens demostra que existeix només a la nostra fantasia.
Molts suïcidis ens posen en una situació semblant, però de manera molt més bestial i rotunda: tenies una relació amb algú, una amiga, un amant, o tenies un fill, o una parella, tenies expectatives sobre el futur amb aquesta persona, i tot d’una saps que és morta, que ha decidit morir per voluntat pròpia, i el futur que t’havies imaginat ja no existirà mai, era una fantasia. La impermanència també és tossuda.
En resum: si pensaves venir a la presentació de la Llibreria Alibri, NO vinguis, ja la tornaré a organitzar quan el cos ho permeti. I si t’interessa el tema del suïcidi, perquè t’hi has trobat, o perquè no vols trobar-t’hi, llegeix el llibre 10 preguntes i 10 respostes sobre el suïcidi, és el millor que he escrit com a analista de la conversa, com a psicoterapeuta, com a professora, i com a mare.
