Què és el guió de vida? Qui va dir que existeix? Com es poden observar els seus efectes? En aquesta segona sèrie de vídeos explico la idea, molt lúcida, d’Eric Berne: en els primers anys de vida decidim qui serem, què farem i com acabarem. I després el nostre inconscient ens empeny, i sense adonar-nos-en complim aquestes decisions primerenques, com si una fada madrina ens hagués fet un malefici i no poguéssim escapar del nostre destí.
Els primers analistes transaccionals van començar estudiant els guions de vida tràgics, de fracàs: d’alcoholisme, de drogoaddicció, de bogeria o de suïcidi. Van veure com, sorprenentment, algunes persones avançaven cap a la seva autodestrucció sense que hi hagués una raó evident.
Després, l’Anàlisi Transaccional va veure que hi havia guions que no eren de fracàs i que les persones sanes també seguim guions: “em casaré i tindré la parelleta”, “treballaré i em jubilaré abans dels 60”, “mai no em casaré per cuidar els meus pares”, “tindré molts fills i molts nets”, “estalviaré i em construiré una casa”. No hi ha res dolent en aquests guions, més enllà que la persona segueix una programació que limita la seva llibertat i les seves opcions de vida.
Com la persona va escriure el programa de la seva vida quan era una criatura, i amb molt poca informació del món i de les opcions que hi ha, pot ser que a l’edat adulta no se senti satisfeta amb la seva vida i es plantegi fer canvis. O simplement que les circumstàncies de la vida no li permetin executar el pla i li costi molt trobar alternatives, per exemple: la dona no queda embarassada; la persona es queda a l’atur en una edat difícil; a la mort dels pares, la persona és encara jove i no sap què fer, etc. A la meva consulta de coaching he conegut molts casos així.
Per a cada persona pot ser més o menys fàcil adonar-se de què va decidir a la infantesa; el que és interessant de conèixer el propi guió, és guanyar llibertat de decidir quin és realment el resultat que es vol aconseguir a la vida.
En aquests moments, en què els suïcidis segueixen augmentant i s’han multiplicat els problemes de salut mental en infants i joves, descobrir les narracions infantils que governen la vida pot ser molt útil.
Si volem canviar dinàmiques de la nostra vida que no ens agraden o que entorpeixen la nostra evolució, l‘escriptura és una gran eina de transformació, que ens permet reescriure el guió de vida, revisar les característiques del personatge, decidir els èxits que tindrà i imaginar un final feliç. L’escriptura no és màgia, però les paraules màgiques poden complir-se, com si les hagués dit una fada bona.
Al meu canal de YouTube: “Conversaciones para la vida” trobaràs converses per convidar-te a l’autoreflexió. Només a través de l’autoreflexió pots provocar canvis a la teva vida.
No et perdis els retirs d’escriptura transformadora d’aquesta primavera:
- “Escriure i constel·lar“, Setmana Santa, del 14 al 17 d’abril a “Mas Gaia”, la Riera de Gaià, Tarragona (possibilitat d’arribada el divendres 15 al matí).
- “Escriure per transformar-se“, cap de setmana del 13 al 15 de maig al “Centre d’Art i Natura”, Farrera, Lleida. (possibilitat d’arribada el dissabte 14 al matí).
