Posts by Marta Albaladejo i Mur

Tu què en penses? Hi ha emocions que corresponen més a vivències familiars, que a la realitat objectiva de les persones que les estan sentint?

Sembla que res. Doncs sí! Que em conviden al Club de lectura del BES, “Barcelona Espai de Supervisió”, perquè una vintena llarga de persones han llegit col.lectivament el meu darrer llibre. Ha estat un regal per mi; escric per ser llegida i compartir...

Controlar les emocions no és possible.  Però si saps com, les emocions es poden gestionar. Les emocions tenen la seva pròpia lògica, es pot aprendre com funcionen i es pot aprendre a gestionar-les per viure-les sense desbordaments.  Això explico en el...

Diuen que una vegada una mare preocupada va acudir a Mahatma Gandhi amb el seu fill diabètic, per demanar-li que li digués que havia de menjar sense sucre

“Com el roure està latent al fons de la gla, la plenitud de la persona humana, la totalitat de le seves possibitats creadores i espirituals està al fons de l’ésser...

Fer visible allò invisible… escriure amb el cor i constel·lar amb l'esperit. Has començat una relació de parella pensant que hi series molt feliç i després t'has sorprès i t’has adonat que no t'omplia? O que et pesava? O que...

Fer visible allò invisible… escriure amb el cor i constel·lar amb l'esperit. Has començat una relació de parella pensant que hi series molt feliç i després t'has sorprès i t’has adonat que no t'omplia? O que et pesava? O que...

Què és el guió de vida? Qui va dir que existeix? Com es poden observar els seus efectes? En aquesta segona sèrie de vídeos explico la idea, molt lúcida, d'Eric Berne: en els primers anys de vida decidim qui serem, què farem i com...

Per aquest 2022, et desitjo amb tota la meva força que puguis mantenir-te en el teu centre. Que surtis, coneguis, ballis, t’enamoris de la vida. I que tinguis un centre on tornar. Que les onades dels temporals no et facin perdre el teu...

Quan em pregunten de què treballo, la resposta més curta és: “conversant”. Faig coaching, faig constel·lacions familiars, faig classes, escric, sóc analista de la conversa, sóc psicoterapeuta, però per sobre de tot, treballo perquè hi hagi més vida. Des de sempre m’han interessat la comunicació,...

Una mestra entra a una classe de parvulari; hi troba una companya fent classe i uns quants alumnes que fan classe, després del confinament. Fase 2? Fase 3? Mascaretes, distàncies i el desànim de la companya, que li vessa per tots els porus de la pell, encara que la mascareta li tapi l’expressió. Les dues mestres parlen, la visitant mira d’animar la companya. S’ha fixat en un nen que coneix bé, té el cos encongit i està estranyament calmat:

Et desitjo que el 2021 sigui un any molt especial i que el visquis amb profunditat i amor, valorant el que és essencial. Depèn de tu viure’l amb felicitat. Fa dies que sento dir que el 2021 ha de ser “millor” que el 2020. Em fa pena el pobre 2020, que tothom critica. I em demano què és millor i què és pitjor.
És cert que el 2020 hem vist coses que els que vivim ara mai havíem vist: hospitals a vessar, una malaltia desconeguda i mesures dràstiques que amenacen l’economia. No me n’alegro, però tampoc m’alarmo. Altres generacions han viscut fets terribles: pestes, fams, guerres de 100 anys, exterminis ètnics, bombes atòmiques, desastres naturals… Ni millors, ni pitjors.