Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  A quants jocs jugues sense saber-ho?

A quants jocs jugues sense saber-ho?

Dos no es barallen si un no ho vol. Dos no juguen si un ho vol.

Si bé les dues frases podrien considerar-se del saber popular, la segona només és certa quan ens referim a un joc conscient, en què les parts tenen la voluntat de jugar a alguna cosa específica. Molt diferent és el que passa en els que anomenen jocs psicològicsque passen de manera totalment sistemàtica i inconscient.

Aquests jocs inconscients a què ens referim no representen una activitat lúdica; al contrari, son una dinàmica de les relacions personals en la qual, al contrari dels jocs d’atzar, tothom hi perd. Eric Berne, fundador de l’Anàlisi Transaccional,va explicar els jocs psicològics com una forma de comunicació disfuncionalusada per a cobrir les necessitats d’atenció, reconeixement i afecte, encara que es cobreixen de forma negativa.

Ara bé, per clarificar el que diem, pensem en la nostra vida en general, quin tipus de situacions es repeteixen, una vegada i una altra, amb persones del nostre entorn i que ens fan sentir malament a les dues parts?

Potser d’entrada no se’ns acut, pero si analitzem el nostre dia a dia, fins i tot amb les persones properes, ens adonarem que hem jugat moltes vegades –i cíclicament- amb els pares, amb la parella, amb companys de feina, etc. En certa forma aquest tipus de jocs permet que la comunicació sigui predictible, però impedeix gaudir de la intimitat, ja que al final del cicle les dues parts es queden amb una sensació negativa.

Quants cops, reflexionant sobre la sensació negativa, t’has preguntat: com és que hem discutit per aquesta tonteria?; per què no ho he aturat a temps?, com pot ser que sempre caigui en el mateix?, o… quan aprendré a no ficar-me on no em criden?

Comprendre els jocs psicològics és bàsic per comprendre les relacions personals. En aquest sentit, l’analista Karpman, a partir de l’anàlisi dels contes infantils, va proposar analitzar els jocs en funció de tres rols estereotipats situats en el que ell anomena el “triangle dramàtic”: salvador, perseguidor i víctima En l’evolució del “joc”, els personatges canvien de paper; per exemple, la víctima acaba perseguint al salvador i aquest, al seu torn, s’acava convertint en víctima del joc.No hi ha joc si no se produeix un canvi de rols.

Vegem en què consisteix cada rol:

  • El salvador. Rescata tothom, fins i tot a qui mai no li ha demanat ajuda.
  • El perseguidor. Critica i fa retrets. Aquest rol acostuma a fer servir els punts dèbils de l’altre per a “atacar”.
  • La víctima. Busca la compassió perquè sent que la vida és injusta amb ella.

T’identifiques amb algun d’aquests rols?
No existeix joc psicològic si els rols no s’intercanvien. Això vol dir que, per exemple, que una persona que fa de salvadora pot ajudar a qui no li ha demanat ajuda. Després d’un temps, si no se li reconeix aquesta ajuda (que ningú li ha demanat), ella la reclama d’alguna manera i la víctima “salvada” , que aparentment semblava una pobre víctima, passa a comportar-se com a perseguidora del salvador, amb frases com “ja està bé, no m’estàs ajudant i a sobre em fas perdre el temps i per culpa teva no puc acabar”. D’aquesta manera, el salvador, que es veia a si mateix com a una persona capaç i ajudadora, acaba transformant-se en víctima, i pot pensar frases com: “he treballat el doble per ajudar-lo a complir; no puc creure que no m’ho reconegui i que a sobre es queixi”.

La pregunta és: hi ha algun guanyador en els jocs psicològics? Al començament de l’article dèiem que tothom hi perd. Segons Berne, las persones necessiten “carícies”, reconeixement. En el cas dels jocs psicològics, les carícies negatives (sempre negatives) que es reben amb el joc són preferibles a la possibilitat de no rebre cap carícia.

El cert és que els jocs psicològics dificulten les oportunitats que tenim a la vida personal i professional de tenir èxit, ja que consumeixen la nostra energia emocional i psíquica i ens deixen carregats de frustració, angoixa i ràbia. El nostre programa de “Self coaching”, com a procés de profund autoconeixement, transformació i desenvolupament personal ens convida a prendre consciència dels jocs psicològics que juguem sense voler en les diferents àrees de la vida.

Perque, pensem: por què algú asumeix el rol de salvador molt sovint?; potser pensa que si no ajuda als altres no l’estimaran? I quines carències emocionals vol compensar un perseguidor o una víctima? I de quina manera podem evitar entrar en el joc?

Conèixer la dinàmica d’aquests jocs ens ajuda a prendre consciència de nosaltres mateixos i dels rols que representem; a més ens permetrà trobar conductes alternatives positives, que ens permetin obtenir reconeixement positiu i establir relacions d’intimitat autèntica.

Publica un comentari