Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  Suport emocional postconfinament: 7 idees per parlar als nens i nenes
Apoyo emocional postconfinamiento: 7 ideas para hablar a los ninos y niñas

Suport emocional postconfinament: 7 idees per parlar als nens i nenes

La vida amb el COVID19

Veig els nens i nenes feliços pels carrers i places; molts d’ells diuen que no volen tornar a l’escola; alguns pares i mares de fills petits han descobert que els fills no necessiten anar a l’escola. Hem viscut una sensació col·lectiva de perill com ningú no recordava. Tot i així, els nens i nenes han passat sis setmanes sense sortir de casa, alguns en pisos petits, i sorprenentment se’ls veu bé. Durant setmanes, he assistit a les 8 de cada vespre, a l’entusiasme dels aplaudiments d’uns veïnets del balcó de la vorera del davant de casa i m’enviaven uns petons que enamoraven. Aparentment, infants i adolescents estan bé. Alguna mainada tornarà a l’escola pel juny, després de 2 mesos i mig sense anar-hi. Què s’hi trobaran? I què trobaran els professionals que els atenguin?

 

Caldrà molt suport emocional. Seran molt necessaris els coneixements en educació emocional. Alguns dels infants i adolescents que tornin pel juny, o pel setembre, als col·legis han patit situacions molt traumàtiques, que no sé si entre els serveis educatius i els serveis socials hauran pogut detectar. Estar tantes setmanes tancats amb els adults, sense pausa ni escapatòria possible, pot haver tingut efectes molt positius quan els adults han estat prou equilibrats; moltes relacions familiars em consta que han millorat. Però pot haver estat un calvari, si els adults patien desequilibris mentals o si a la llar hi havia violència, addiccions, maltracte infantil o abusos.

 

Sense posar-nos en els casos pitjors, l’estat emocional de molts adults ha estat extrem, de por per la vida, veient programes de televisió terrorífics. A moltes llars, l’economia està sent un patiment, hi ha persones amb petites empreses que ho han perdut tot; hi ha persones que han perdut la feina; hi ha famílies que estan amb l’amenaça de perdre l’habitatge, enmig de la incertesa de la crisi econòmica que s’anuncia. A moltes famílies s’ha patit una malaltia desconeguda, amb un o dos adults confinats i amb aïllament social dins de casa. A moltes famílies s’ha mort algú proper, a causa del COVID19, o no, i no s’ha pogut fer el comiat, amb els dols traumàtics que això comportarà en els propers anys.

 

Superar el trauma

 

Tot i la gran capacitat de resiliència de l’ésser humà, aquesta situació haurà creat un trauma emocional a moltes persones; i qui té menys recursos personals per superar-lo són infants i adolescents. En els propers mesos, l’escola es trobarà amb la necessitat de donar suport emocional a molts alumnes que hauran de superar el trauma per poder recuperar el benestar i el rendiment acadèmic. I sovint passa que qui necessita més ajuda no és qui la demana, ni qui porta el trauma de manera més visible, sinó aquells alumnes silenciosos i que passen desapercebuts.

 

Confio que com a societat no deixem el pes de tot aquest suport emocional a la infància i adolescència en mans de l’escola, que ja rep prou pressió per assegurar els continguts del currículum com si res no hagués passat. Confio en l’ajuda dels serveis socials i de salut mental. I confio que com a adults, tots acompanyarem aquesta generació que puja marcada, perquè el trauma deixi el mínim possible de seqüeles.

 

Els efectes del trauma

 

Els propers mesos i anys veurem els efectes del trauma, sobretot, en la nostra gent jove. Bessel van der Kolk, fundador i director del Trauma Center de Brooklin, ha estudiat en profunditat els efectes profunds del trauma en la cognició, en la regulació de la vida afectiva, en el desenvolupament de la personalitat i en les interaccions amb els altres (podeu llegir en castellà “El cuerpo lleva la cuenta” (2015)). Ja hem començat a veure aquests símptomes a prop: la persona traumatitzada viu una realitat paral·lela en la qual no importa què va passar en realitat; el món de la persona s’empetiteix; queda immobilitzada, incapacitada per resoldre situacions que abans hauria resolt sense problema; se sent dolenta, inapropiada, que és un perill per als altres. Ja ens trobem amb adolescents que tenen por de sortir de casa, i que fan regressions a comportaments més infantils.

 

El tractament del trauma

 

Molts professionals experts podran col·laborar en aquesta situació. Desitjo que recorrem a ells abans que als fàrmacs, que sabem que han tingut en altres situacions traumàtiques una efectivitat dubtosa. Fa anys, quan van der Kolk va estudiar com els afectats de l’atemptat de les Torres Bessones havien superat el trauma, ells deien que els havien estat útils, per aquest ordre: l’acupuntura, els massatges, el ioga, el EMDR, la teràpia sistèmica, la meditació i altres. No està a les mans de qualsevol persona aplicar aquestes tècniques; però molts adults en contacte amb criatures i joves podrem oferir-los converses on puguin parlar en un entorn protegit sobre el que ha passat.

 

Com parlar amb els nens i nenes sobre el COVID19

 

  1. PARLAR DE TOT. Els infants, a partir dels  dos anys, ja poden parlar de tot, perquè se n’han adonat de moltes més coses de les que ens pensem. Hauran captat les coses complicades, les crisis de parella, les agressions, els problemes econòmics, el perill de mort, encara que no sàpiguen posar-hi paraules. Parlar-ne amb una persona adulta neutral, que no jutja, serà una gran ajuda.
  1. PERMETRE QUE ELS INFANTS PLORIN. Després del 11M, equips de suport psicològic van anar a les escoles a donar suport als infants que havien patit el trauma de l’explosió o la mort de familiars molt propers. En una entrevista, els professionals que els van atendre deien que bàsicament el que havien fet havia estat permetre’ls plorar. Moltes criatures no havien plorat a casa per no preocupar el pare o la mare, o els avis; sí, els infants feien el cor fort perquè els adults no es desmuntessin. El que ells necessitaven era simplement un entorn on poder ser vulnerables.
  1. ESCOLTAR-LOS. Evitem dir una cosa com: Com estàs? Ha anat tot bé, oi?” Cal fer preguntes obertes: Com estàs? Com ho has passat? Què tha impressionat més? Quines sorpreses has tingut? I després no dir res, simplement escoltar, sense judici, sense voler calmar. Més del 50% de la comunicació de qualitat és la qualitat de l’ La comunicació és més escoltar que parlar.
  1. PARLAR AMB EL VOCABULARI BÀSIC. Per arribar a la part vulnerable dels infants cal fer servir paraules planeres: malaltia, mort, pegar, tocar, menjar, dormir, plorar. No calen eufemismes ni complicacions.
  1. PERMETRE TOTES LES EMOCIONS. No n’hi ha cap de dolenta, totes són autèntiques. Permetre-les ja ajuda a desculpabilitzar. La mainada té tendència a creure que les desgràcies passen per culpa seva, perquè no s’han portat bé. És un pensament màgic. Tota l’educació emocional que s’hagi pogut fer abans, servirà per poder posar nom a les emocions: Estàs enfadada? Tens por? Veig que et preocupa Qui tha fet mal? Estaves nerviós? 
  1. PARLAR DELS MORTS I LA MORT. El gran tema tabú de la nostra societat ara ha saltat a les portades dels noticiaris. Què en saben els nens? Què creuen? A algunes famílies s’ha parlat de la mort a nivell infantil. A unes altres, s’ha pensat que els fills no entenien res i sense explicar-los res se n’ha parlat davant dels infants. Sigui el que sigui que la família cregui, està bé. No cal que tot el grup arribi el consens de quina és la veritat. Ningú la posseïm. On són els morts? Al cel? A casa? Al cor? Els tornarem a veure? Les criatures es fan totes aquestes preguntes des de ben petites i necessiten ajuda per explorar sense por les respostes. Totes les creences són bones, si permeten quedar-nos a la vida i no voler morir-nos, és l’únic criteri que cal vigilar.  
  1. TRANSMETRE CONFIANÇA. El missatge principal de confiança és que el món és un lloc segur on hi ha bona gent. Dir: “tot anirà bé” pot haver servit durant la crisi, però té una eficàcia limitada, es basa en una percepció de futur que els més petits no tenen. Per generar confiança cal la certesa del present: oferir un vincle segur, és a dir, afecte incondicional i dir frases tranquil·litzadores, però realistes. Per exemple, les coses que van costar i es van poder passar, les ajudes reals que han tingut, les persones amoroses que viuen al seu voltant, els gestos reals d’afecte que han rebut, els petits èxits que han tingut ells, els seus pares i familiars, l’evidència que han anat al metge i els ha curat, coses petites i clares.

 

Amb aquestes 7 idees, espero haver posat un granet de sorra perquè puguis ser un far de llum en la foscor i transmetre al teu voltant serenitat i confiança, sobretot, als nostres petits hereus.

Publica un comentari