Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  Ara una de mosquits…

Ara una de mosquits…

Aquest cap de setmana la Tura ha tingut la visita de la seva germana i del seu cunyat. Li agrada molt que vinguin a veure’ls, tot i que sempre és un enrenou: preparar més dinar, lluir-s’hi una miqueta, netejar la casa… sort que no passa sovint!

El dissabte, havent dinat, la seva filla petita, la Clara, intentava explicar un acudit als tiets:

Diu que un mosquit petit li demana a la seva mare per anar a veure els humans, i la mare, i la mare, la mare li diu… li diu…

La mare li diu que no hi vagi, que és molt perillós i que el mataran– Fa la Tura, que veu com la seva filla s’esforça per explicar l’acudit sense gaire èxit. Li sap greu que li passi això, perquè la Clara és una nena que ja té vuit anys i és molt trempada i parla molt bé; però a vegades, quan parla amb gent gran, es posa una mica nerviosa i la Tura fa el que pot per ajudar-la, potser l’haurà de portar a algun especialista.

Això! – diu la Clara – La mare li diu que no hi vagi, que els humans són molt perillosos, però el fillet mosquit hi va. I… i… i al final torna i li diu a la mare que ha anat a… que ha anat amb els humans i la seva mare veu que no l’han matat i la mare, la mare mosquita, aleshores li diu, li diu… li diu al mosquitet queee… que no ho entén, que no entén que no l’hagin matat i… i el fillet… el fillet…

I el mosquit petit diu que al contrari, que els humans l’han aplaudit!! – diu la Tura fent amb les mans els gest de voler atrapar un mosquit per esclafar-lo.

Per fi, l’acudit està explicat i la Tura ja pot descansar, o com a mínim això és el que es pensa ella. Perquè la Clara esclata a plorar i crida ben empipada:

Per què l’has explicat tu? Que no l’estava explicant jo? No hi ha dret! Buuaaa…

No t’enfadis, Clara, que ho he fet per ajudar-te! No ploris, dona, que no n’hi ha per tant! És que com que et costava… ho he fet amb bones intencions…

Quantes vegades cada dia, amb les millors intencions, ferim a algú que estimem! És clar que la Tura només volia ajudar la seva filla, però li ha xafat la possibilitat d’acabar d’explicar l’acudit, de comprovar que ella n’era capaç. Per sort, la Tura se n’adona que s’ha equivocat, que ja pot deixar la seva filla que resolgui algunes dificultats per si sola. Quan una és mare, això costa molt, s’aprèn a base d’errors!

 

Publica un comentari