Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  Atrevir-se a dir la veritat?

Atrevir-se a dir la veritat?

La Tura fa deu anys que treballa al mateix lloc, en un centre geriàtric. Li agrada molt la seva feina i la coneix bé. No és una feina senzilla: ella no és infermera, però sí que té estudis per treballar amb la gent gran; i molta experiència. A més, quan ella era joveneta, la seva mare va estar molt malalta, va tenir una malaltia d’aquestes que els metges diuen de “mal pronòstic” i ella en va tenir cura fins que va morir. Bé, això són coses del passat, que amb el temps es van superant.

La feina que ara fa la Tura és pesada, ha de fer exercici físic dur, ha de tractar amb persones que moltes vegades estan de mal humor, que tenen mals que ella no pot curar, que tenen ganes d’atenció i que ella no es pot multiplicar i donar tota l’atenció a tots… També hi ha torns que la fan treballar de vegades de nit, de vegades en cap de setmana… Tot això ella ho va portant de la millor manera possible. És la seva feina i, a la seva edat i amb la seva formació, li seria difícil trobar una altra feina que li agradés més. A més, ella valora molt que té una feina fixa.

Quan arriba a casa cansada de treballar, la Tura té encara més feina: dos fills adolescents que… en fi! És tan difícil educar fills adolescents! I el marit que… I la feina de casa, que ningú col·labora i després diuen que l’ajuden tant! Bé, què hi farem! És la família que té i se’ls estima tal com són. Quan veu com estan les seves amigues, pensa que no es canviaria per elles per res del món. A la feina han fet una reunió per explicar-los unes noves normes d’organització. Ella no veu que les normes millorin res: haurà de treballar més, més malament i els avis estaran més mal atesos, segons el seu parer, però els seus companys hi estan tots d’acord. O potser no hi estan, però no diuen res, així que els caps estan a punt de donar els canvis per acceptats. Aleshores la Tura s’empassa la saliva, nota un nus a la gola, el cor se li accel·lera com si anés a sortir-li del pit i diu el que pensa: ella NO hi està d’acord, ella ho faria d’una altra manera. Què valenta que ha estat!

Coses com aquesta passen cada dia. És molt difícil mantenir l’opinió pròpia quan saps que la resta del grup no pensa igual. És difícil dir el que un pensa. Però hi ha herois i heroïnes anònims com la Tura, que s’atreveixen a opinar diferent. Diuen que quan dos pensen igual és que un dels dos no pensa.

Publica un comentari