Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  Com conversar amb el públic
Com conversar amb el públic. Marta Albaladejo Coaching y comunicacio

Com conversar amb el públic

Moltes persones creuen que no tenen talent per parlar en públic. Quan m’ho diuen, els demano: “Quantes hores has parlat en públic a la teva vida?” Molts cops han parlat menys d’una hora, un dia van presentar un treball durant 15 minuts, dos o tres vegades s’han hagut de presentar davant d’un grup en un parell de minuts, i poc més. Això no és que no tinguin el do de parlar en públic, sinó que no en tenen la pràctica.

Parlar d’una persona a moltes, o a un grup, és una manera de parlar diferent de quan tenim converses entre dues o més persones. Diferent, vull dir que té les seves pròpies regles, que es una habilitat diferent, que si no s’aprèn, doncs és com tot, no se’n sap.

Per aprendre a tenir converses, els nadons passen moltíssimes hores d’entrenament en la conversa, des de ben petits. Des que neixen, les persones que els parlen fan servir un estil de conversa, el baby talk, que té una entonació especial, una simplificació dels temes i una exageració dels torns de parla i les pauses, perquè el nadó vagi aprenent quan parlar: què fa el meu reiet? (pausa) què rius, tu? (pausa) molt bé! Mama! Has dit mama! (pausa). D’aquesta manera, al llarg de moltes hores i durant molts anys, hem anat aprenent inconscientment les regles de la conversa: què és una pregunta, o què és una ordre; quan cal que prenguem la paraula i quan hem d’esperar que l’altre acabi; quines són les fórmules de cortesia adequades; quan està millor parlar de tu o de vostè, etc.

En les converses quotidianes, la gestió de la comunicació depèn de totes les persones que hi participen, entre totes es decideix de què es parla, quanta estona es dedica a cada tema, quanta estona participa cadascú, quanta estona dura la conversa, com començar-la i com acabar-la. Tot això que quan aprenem una llengua estrangera és tan complicat, en la nostra llengua materna ho vam aprendre inconscientment. Els primers analistes de la conversa es van adonar que sota del caos aparent que representaven les tertúlies o els dinars familiars, es mantenien unes regles molt regulars i organitzades.

No és el cas de quan parlem en públic. Per parlar davant d’un grup de persones, hi ha també unes regles: com cal començar, com cal acabar, quina estructura han de seguir els temes, com s’han d’enfilar uns temes amb uns altres, com han de ser els exemples, quina llargada ha de tenir el discurs, com cal distribuir el temps entre els diferents temes, on cal posar més èmfasi en l’emoció i on cal ser més racional. La diferència amb la conversa és que deduir aquestes regles intuïtivament i inconscient, com quan vam aprendre a conversar, requeriria milers i milers d’hores de pràctica.

La retòrica clàssica va néixer per formar els oradors (en aquella època no hi havia oradores, ni advocades) que intervenien en els judicis. Estudiant oratòria, els advocats de les polis gregues aprenien com parlar per convèncer; si seguien les regles de l’oratòria, eren millors juristes i guanyaven més judicis. Aquelles regles continuen vigents, i les persones que es dediquen a la política també les fan servir ara per elaborar discursos i guanyar eleccions. Estudiar les normes i els petits trucs de com preparar, recordar i actuar un discurs, permet estalviar moltes hores de pràctica.

El truc principal per parlar en públic i fer discursos persuasius, és organitzar el començament, els temes i el final del discurs de manera que les persones que l’escolten tinguin la sensació que qui parla està parlant amb cadascuna d’elles. És a dir, per parlar en públic bé, cal que sembli que estem conversant amb qui ens escolta. Cal imitar artificialment els recursos de la conversa. Parlar com si fos una conversa, sense que ho sigui. Quan ho aconseguim, el discurs és amè i les persones que l’escolten s’hi senten atretes. Quan no aconseguim aquest efecte, sembla que estiguem llegint o recitant un text, el resultat és avorrit i no aconsegueix seduir.

Seduir amb la paraula té els seus petits trucs. Les persones que sembla que tinguin aquest do innat, o bé han estudiat com aconseguir-ho, o bé han practicat moltíssimes hores. I si han practicat tantes hores sense conèixer les regles del joc, és perquè són persones extravertides que els agrada ser el centre d’atenció i des de petites han dedicat energia a saber com fer-ho. Però les persones més introvertides, o amb menys afany de protagonisme, poden aprendre a fer discursos molt persuasius i eficaços, si s’ho proposen i fan un entrenament adequat.

Aquest proper gener començo una nova edició del curs: Seduir amb la paraula. Com fer presentacions persuasives . És un plaer col·laborar en aquest curs de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. I és un plaer, des de fa 25 anys, haver ajudat tantes persones a preparar presentacions eficaces.

 

Publica un comentari