Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  Competències emocionals: com l’educació i el coaching les reforcen
Competències emocionals: com l’educació i el coaching les reforcen

Competències emocionals: com l’educació i el coaching les reforcen

Quan una persona em demana ajuda professional, al despatx, o per telèfon o videoconferència, vol aconseguir algun resultat que no té: millorar la seva relació amb el fill, amb la mare, assolir bons resultats acadèmics, aprovar unes oposicions, canviar de feina, reorientar la seva empresa, sentir seguretat, seguir una dieta, etc. Amb un procés de coaching aprèn a mantenir-se en l’esforç útil i fugir dels esforços inútils. El coaching és un entrenament de les nostres competències emocionals. Fem un entrenament (coaching) quan volem augmentar la nostra capacitat de produir els resultats desitjats. El coaching és un entrenament de les nostres competències emocionals.

 

Dit d’una altra manera, amb el coaching, la persona es fa més competent emocionalment, reforça competències com: ajornar la gratificació, tolerar la frustració, confiar en els recursos propis i en els dels altres, aprendre dels errors passats o posar-se límits a si mateixa. En realitat el coaching aconsegueix amb un mètode estructurat allò que moltes persones que eduquen aconsegueixen intuïtivament amb els infants i adolescents amb qui tracten.

 

Acompanyar les emocions d’infants i joves

 

Les persones que eduquen, perquè és la seva professió, o perquè són pares, mares, avis àvies, tietes o el que sigui, ajuden a millorar emocionalment a infants i joves. I com ho fan? Ajudant-los a fer allò que després ja podran fer sols. (La “zona de desenvolupament proper”, que deia Vigotsky). Així, educar és, entre altres coses, acompanyar a aconseguir resultats. Posem per cas que una nena té deures i no els fa; educar no és dir-li: “va, fes els deures”, “si no fas els deures no veuràs la tele”, “mira la teva germana, ja té els deures fets i tu encara estàs així”, “fes els deures, que has de ser responsable”, “va, ja et faig els deures jo que si no soparem”, o coses així. Entrenar les competències emocionals de la nena és comprendre com se sent, que li costa, que es frustra quan s’equivoca o no va prou de pressa, asseure’s al seu costat i transmetre-li que ho pot fer, que pot anar a poc a poc, que pot fer un tros ara i un altre després, que es pot equivocar, que no passa res, que al final ho tindrà fet. Sembla difícil, no?

 

No és tan difícil, sí que requereix certa tècnica, però sobretot, requereix una actitud, l’actitud de lideratge emocional. La capacitat d’atraure la nena des de l’emoció de desànim i frustració que sent, fins a una alegria que li generarà confiança, la confiança que se’n sortirà, que ho sabrà fer, i que el que no sàpiga fer, trobarà l’ajuda necessària.

 

Els líders emocionals i la comunicació no verbal

 

David Goleman, quan parla dels líders emocionals, diu que són com imants, que atrauen cap a les emocions que permeten aconseguir objectius. I per educar necessitem ser líders emocionals. Però com s’aconsegueix aquesta actitud de lideratge emocional que genera confiança? Doncs fàcil i difícil alhora, sentint alegria i confiança i transmetent-la amb la comunicació no verbal.

 

La comunicació no verbal és la clau, i té els seus propis camins. Sempre estem comunicant no verbalment, encara que estiguem en silenci. Sovint no ens adonem de què estem transmetent amb la nostra cara, amb la posició del cos, amb el to de la nostra veu, i aquests elements constitueixen més del 90% de la comunicació.

 

Quan tractem amb infants i adolescents, som transparents, les nostres paraules poden dir: “Tot anirà bé”, com es diu en aquests temps difícils de confinament, amb l’amenaça del COVID-19, que provoca la mort de moltes persones, i la incertesa econòmica. Però si sentim angoixa, si estem crispats i ens domina la por, se’ns nota, i estem anul·lant les paraules suposadament tranquil·litzadores. I encara més, els més petits noten més les nostres emocions, que els més grans, i són més impressionables. El missatge no verbal, que és molt inconscient, malauradament, s’imposa al verbal, que és més conscient. Per això pedagogs experts com Van Manen parlen de desenvolupar el “tacte pedagògic”.

 

El contagi de les emocions

 

Les persones educadores poden transmetre confiança als més petits perquè vagin desenvolupant més tolerància a la frustració, més capacitat de retardar la gratificació, etc. I en aquests moments més que mai, els pares i mares, que estan recuperant, per la força de les circumstàncies, el seu rol educador, poden fer aquesta valuosa tasca educativa. És una tasca que es fa gairebé sola, sense dir res en especial, sent un exemple d’actitud, sentint confiança, estant present, compartint les tasques, acompanyant els joves en els seus reptes i permetent-los que participin dels reptes dels adults. La comunicació no verbal farà la resta. Les emocions s’encomanen com els virus, quina emoció estem encomanant en cada moment?

Publica un comentari