Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Notícies   /  Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi
Día Mundial de la Prevención del Suicidio - Marta Albadalejo

Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi

Participo a la Jornada “Escuchar, atender y comprender” organitzada per l’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS).

A la taula d’autors, amb Xavier Alcover, vam respondre algunes preguntes, com: Quin efecte poden fer els vostres llibres en una persona que estigui pensant a suïcidar-se? La veritat, la pregunta fa pensar. Sobre el meu llibre, “Cartes a la mare“, jo no el vaig escriure pensant en persones que estiguin considerant suïcidar-se, normalment no pensem en aquest número reduït de persones, però n’hi ha. Realment és un grup reduït?

Sobretot en l’adolescència, són bastants els joves que, davant les dificultats de trobar un lloc en la societat, pensen en la mort com a solució. És probable que qui ho pensi als 15 anys ja ho hagi pensat molt abans, als 7, als 10, quan va decidir el seu guió de vida: “qui seré i què faré”.

Els nens i nenes solen prendre decisions primerenques que donaran resultats en les seves vides; tot i que les decisions infantils acabin caient en les profunditats de l’inconscient, quan són adolescents el seu comportament els acosta als guions decidits. Mentre les decisions siguin del tipus: “ Treballaré a la SEAT com el meu pare”, “ Tindré 2 fills”, “Viuré al camp”, etc., aquests plans de futur ajuden a minimitzar l’ansietat davant la incertesa de la vida. Com més opcions ofereix la societat, els joves són més lliures i tenen més ansietat. Així que moltes decisions de guió, encara que no es compleixin, són com un tranquil·litzant. Però hi ha nens que veuen el futur negre, inabastable, dur; davant un futur així, busquen una sortida extraordinària. Una de les sortides, que pot arribar a ser romàntica, és la mort: un suïcidi explícit, un accident, fins i tot la glòria de morir fent la gihad. Un pensament així pot estar dins d’algú i que no es manifesti mai, és com un pla B, per si el pla A socialment acceptat no funciona.

Llegir “Cartes a la mare” pot ajudar a algú amb pensaments suïcides a imaginar-se a l’altra banda de la mort, després d’haver fet alguna cosa que no té marxa enrere i que el separa dels seus éssers més estimats per sempre. Aquesta perspectiva de penediment sense reparació possible podria empènyer a algú a quedar-se a la vida, a demanar ajuda per poder viure amb menys patiment. Només que servís a una persona per redecidir el seu guió de mort i substituir-lo per un guió de vida, ja valdria la pena la feina d’escriure el llibre. De totes maneres, no és probable que algú amb ideacions suïcides es posi sense més a llegir el meu llibre.

És més fàcil que llegeixin “Cartes a la mare” moltes mares, molts pares, també professionals de l’educació, dels serveis socials i de la sanitat, que trobin en el llibre claus per minimitzar la desesperació d’infants i joves:
– parlar del que succeeix, encara que sigui d’un conflicte difícil;
– comunicar-se sobre el que va passar, encara que hagi passat molt de temps, si va poder causar ressentiment;
– reconèixer-li tot el que té de bo i el que fa bé;
– expressar l’amor, no n’hi ha prou que n’hi hagi, cal dir “t’estimo”.

 

Publica un comentari