Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  El diàleg del cervell
El diàleg del cervell

El diàleg del cervell

Quan tenim la sensació que la nostra vida no ens satisfà, podem fer-hi alguna cosa, podem entrenar-nos, fer-nos Self Coaching. Algunes emocions ens alerten que les coses no van prou bé i el nostre pensament es fa un embolic. No controlem les emocions, aquesta és la crua realitat. Però sí que podem dominar els nostres pensaments, amb l’entrenament adequat.

 

La idea que les emocions són uns cavalls desbocats que amb una bona doma s’amanseixen, és una fantasia del passat. La neurociència cognitiva estudia el nostre sistema nerviós. El sistema nerviós és una màquina de processar informació: la que arriba del medi extern, i la que arriba del medi intern, de les “percepcions” vegetatives de dins del cos. Aquesta màquina tan complexa té la funció principal de garantir-nos la supervivència.

 

La nostra màquina cerebral té dos tipus de processament, el sistema cognitiu i el sistema límbic. El sistema límbic fa un processament emocional, ràpid, inconscient i simple, funciona com els processos mentals “primaris”, que Freud ja va descriure. El sistema cognitiu és racional, lent, conscient i complex, seria l’encarregat dels processos mentals “secundaris” esmentats per Freud. La idea de Freud, fruit de la seva època, era que el bon funcionament mental, el que calia aconseguir, era el racional, el “secundari”, com si el funcionament “primari” hagués de desaparèixer. Encara ara diem a vegades que cal actuar amb el cap i no deixar-se portar pel cor. Algunes persones em demanen fer coaching perquè no volen sentir el que senten: inseguretat, por, abandonament, solitud.

 

Però els descobriments de la neurociència de finals del segle XX ens han demostrat que el processament ràpid i simplificat del sistema límbic del cervell és automàtic, impossible d’aturar i necessari. No podem aturar les emocions, són la base del nostre equipatge de supervivència. Quan el cervell percep a través dels sentits una amenaça, el sistema límbic activa l’alerta i envia l’ordre automàtica d’actuar. En la majoria de casos, això ens salva.

 

Quan vivíem en coves i ens havíem de defensar dels animals salvatges, la percepció ràpida dels senyals d’alarma i la capacitat de reacció automàtica ens permetien arrencar a córrer i salvar-nos. O bé quedar-nos immòbils i no ser vistos per l’animal que se’ns podia menjar. O bé atacar a qui ens podia fer mal.

 

Ara, quan conduïm tranquil·lament pel nostre carril i de sobte veiem un cotxe que ens ve de cara, la ràpida reacció del sistema límbic ens permet donar un cop de volant i esquivar el perill. Però la nostra vida està plena de perills difusos: que no aprovem les oposicions que ens donaran l’estabilitat laboral que volem, que la persona que estimem ens rebutgi, o que perdem un client important. Aquí també el nostre sistema límbic envia ordres al sistema motor per moure’ns i esquivar el perill; però les ordres són inútils, per molt que arrenquem a córrer, no aprovarem les oposicions, ni salvarem l’empresa. Si per defensar-nos d’una agressió ataquem algú, el més probable és que acabem a la presó o a l’hospital.

 

Les ordres automàtiques de la nostra ment primària, dissenyades en un llarg procés evolutiu per adaptar-nos i sobreviure, sovint serveixen només per carregar-nos de contractures, o provocar atacs d’ansietat i diversos símptomes psicosomàtics. Resoldre els perills que ens imposa la complicada vida social, requereix el processament lent de la raó. I mentrestant les reaccions ràpides i automàtiques continuen produint-se, aquest és el repte!

 

Podem dominar els nostres pensaments, amb entrenament, si sabem com. La nostra capacitat de mantenir-nos en un estat on les emocions no es desbordin, és a dir, en l’estat que els científics anomenen “equilibri neuronal” (arousal), depèn de la nostra capacitat de pensar, de la capacitat del sistema cognitiu de dialogar amb el sistema límbic.

 

No es tracta de no fer cas del que sentim, d’aconseguir no sentir-ho; si ho has intentat algun cop, ja saps que només funciona a curt termini; a la llarga, és impossible, l’emoció persisteix. Es tracta que el nostre lent i complex processament cognitiu “pensi les emocions”, els pugui posar nom i doni les ordres per emprendre les accions adaptatives, adequades a les normes socials i als nostres condicionants, que ens assegurin la supervivència: aprovar les oposicions o orientar la nostra empresa cap a resultats millors; en poques paraules, fer el que considerem adequat per garantir-nos el menjar, l’habitatge, el reconeixement i l’amor que necessitem per sobreviure.

 

Quan el nostre sistema emocional capta que ja ens estem movent per assegurar-nos la supervivència, es calma, així aconseguim l’equilibri (arousal). La psicoteràpia, incloses les constel·lacions familiars, i el coaching són eines que ens ajuden al diàleg entre el sistema cognitiu i el sistema límbic. Si podem establir un diàleg, el nostre estat neuronal estarà equilibrat. Si els nostres recursos mentals són insuficients i les reaccions primàries i ràpides del sistema límbic sobrepassen la capacitat del sistema cognitiu de trobar lentament respostes adequades, els dos sistemes entren en conflicte i podem caure a l’extrem de la passivitat, l’avorriment i la desmotivació, o a l’altre extrem, el de la inquietud, l’excitació i l’ansietat.

 

Un coaching que té en compte les darreres aportacions de la neurociència ens permet aconseguir l’equilibri neuronal i una bona adaptació als reptes que ens planteja la vida.  Dins la formació de Self Coaching comptem amb l’aportació del Dr. Xavier Xifró, bioquímic especialitzat en el funcionament neuronal. El proper 11 de desembre tornarem a gaudir, un any més de les seves didàctiques explicacions.

 

 

Publica un comentari