Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Notícies   /  En RAC1: un nou projecte de cartes
En RAC1: un nuevo proyecto de cartas

En RAC1: un nou projecte de cartes

El passat diumenge 8 de desembre ens van entrevistar a Via Lliure, de RAC1. Allà estàvem la Glòria Arbonès i jo, parlant de les cartes i àudios que els nostres pares, Jordi Arbonès i Juli Albaladejo, es van estar enviant al llarg de 24 anys d’amistat a distància. La meva germana Eva també ens hi va acompanyar. Xavi Bundó, amb Cristina Gagioli, van preparar de meravella tot el material perquè l’entrevista fluís.

Això que fem és arqueologia familiar. Anem recuperant, a través dels trossets de paper, una fonopostal, algunes cintes magnetofòniques i un parell de cassets, més les fotos de l’època, la nostra història familiar.

La història és la següent: el meu pare coneix al pare de la Glòria quan són dos joves de vint-i-tants anys, a la Penya Cultural Barcelonesa. El pare de la Glòria, en Jordi Arbonès, ja estava promès amb la seva nòvia, que se n’havia anat a viure a l’Argentina seguint la seva família. Li havia assegurat que primer necessitava el seu temps per aprendre millor l’anglès i que després aniria a l’Argentina i es casaria amb ella. Quan es coneixen en Jordi i el meu pare, en Juli, neix una forta amistat i els dos amics comparteixen el seu activisme cultural a la Comissió de Cultura de la Penya. El 1956, en Jordi Arbonès se’n va a l’Argentina i comença una correspondència que continuarà fins a la mort del meu pare. De seguida el meu pare comparteix amb l’amic seu amor per la meva mare, que ha conegut a la mateixa Penya Cultural. Es casen en Jordi i la Isabel, la seva promesa; a l’any es casen els meus pares; aquest mateix any neix la Glòria Arbonès, a l’any següent neixo jo … la vida continua, juntament amb la correspondència. Neixen altres fills, els meus pares perden un fill, els dos homes canvien de feina, les famílies canvien de casa, arriben malalties …

El que més ens sorprèn, a la Glòria i a mi, és llegir als nostres pares, tan cultes, tan sensibles, amb una amistat tan sòlida i íntima, compartint les seves lectures, els seus escrits, parlant d’emocions profundes … anem teixint una nova mirada cap a la nostra família i cap a l’amistat masculina. Ja estem escrivint el llibre de les “Cartes dels pares”, serà aquest el títol?

Publica un comentari