Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  Gasol ja té abraçades. I nosaltres?

Gasol ja té abraçades. I nosaltres?

Aquesta setmana alguns lectors ens parlen sobre les abraçades, sobre la que va rebre Pau Gasol a la final d’Eurobasket i sobre les que rebem i donem a la nostra societat. Quins lectors tan lúcids que tenim! Aquesta sí que és una sort! Diuen que a la nostra societat falta escalfor humana i comprensió i també ens expliquen amb molta sinceritat la seva realitat. Per sort, a La Garrotxa hi ha gent que rep l’afecte dels seus, gent a qui encanta fer abraçades, quina sort que tenim! I a vegades no la sabem veure!

“Hola Marta,Deixa’m fer esment del teu article “L´error de Gasol”:Realment anem molt escassos d’abraçades, d’afecte i més en aquest món tan competitiu en el que només tenim en compte el triomf i l’èxit. Tot ajuda a dignificar la persona exitosa i a mirar com s’enfonsa el perdedor, tot hi ajuda: molts mitjans de comunicació, el nivell de vida que portem, etc. Donar un recolzament en un moment determinat pot ajudar moltíssim a una persona i en definitiva pot condicionar el seu entorn. Espero que aquesta opinió et sigui vàlida,

A.C.”

“Bones,
Primer de tot, felicitar-te pel teu article. Després la meva opinió sobre el tema: Doncs crec que la societat d’avui dia està massa ocupada, vivim en un estat crònic d’estrès que ens fa veure el fet de mostrar afecte, comprensió o qualsevol altre sentiment dels que impliquen demostrar que estem allà fent costat a aquella persona, com una cosa dolenta i fins i tot com una pèrdua de temps. Així veig jo la majoria de la societat que m’envolta.L’abrasada que va rebre en Gasol en aquell moment, just quan sentia que tot li cabia al damunt, que era conscient que aquell error havia portat a la derrota el seu equip…el va ajudar moltíssim. A molta gent, una abraçada feta a temps (sempre que estigui plena de sentiment, i no feta per obligació) evitaria moltes càrregues emocionals. Perquè el fet de sentir que tens algú allà al teu costat, quan sents que t’estàs enfonsant, és del tot necessari per afrontar moltes coses en aquesta vida. Jo tinc la sort de tenir gent al meu voltant que em demostren constantment que estan amb mi, ja sigui abraçant-me o diguenta’m que m’estimen, o tan sols agafant-me la mà. Són gestos tan senzills, però tan complicats de donar i de rebre…Com es pot arribar a l’extrem que una cosa tan bàsica i necessària com l’afecte cada vegada sigui més complicada d’obtenir? Aquest fet fa pensar molt.Aquesta societat en què vivim està tirant cap a un camí ple de fredor, potser per manca de temps…no ho sé. Però no crec que aquest fet sigui suficient per arribar, per exemple, fins a l’extrem que un pare o una mare mai hagin dit al seu fill que l’estimen. El fill va a tantes activitats extraescolars que confia més amb el seu professor/tutor que en els seus propis progenitors… Cap on anem?? No ho sé, però t’asseguro que jo mai negaré un t’estimo, ja sigui al meu fill, a la meva parella, o a qui sigui; i sempre reservaré un segon de la meva vida diària per fer una abraçada amb tot el meu sentiment a una persona que acabi de cometre un error, o tan sols l’abraçaré perquè em ve de gust, perquè m’agrada sentir-la a prop meu.Hi ha qui diu que a través de les abraçades es transmeten energies: quan l’altra persona està malament i tu “l’espaxurres” entre els teus braços, li estàs donant part de la teva energia positiva perquè se senti millor, perquè la càrrega d’aquell malestar, tant si és per un error, per una discusió o per una pèrdua, deixi de ser tan pesada.A mi m’encanta abraçar, sentir, demostrar. I tant de bo que tothom tingués en els seus mals moments, algú al seu costat que li donés una abraçada gegant, gegant…
Em despedeixo cordialment,

Lit3rati”

Us deixo amb aquest desig de la nostra afectuosa lectora: tant de bo que tothom tingués en els mals moments una abraçada gegant!!

Publica un comentari