Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  I si no podem ser més positius?

I si no podem ser més positius?

La Tura arriba a casa cansada de treballar. Més que cansada. Amb unes ganes de plorar horroroses. És com si li fes mal tot: el cos i l’ànima. Ha tornat a rebre una esbroncada de la seva cap. Ja no sap què fer perquè no li digui que fa la feina mal feta.

Fa anys que la Tura treballa a la mateixa residència atenent gent gran. Sempre ha fet la seva feina de gust i, amb el temps, ha anat aprenent la millor manera de fer les coses perquè els avis estiguin més contents i que ella no acabi tan cansada. Però des que van canviar la cap, tot ha canviat. És com si ella ja no sabés treballar: si va més aviat a canviar uns avis perquè li doni temps de tenir-los canviats abans del dinar, està malament, perquè s’embruten de seguida. Si els canvia havent dinat, també està malament, no els deixa fer la migdiada. Si… tant se val! No hi ha manera humana de fer contenta aquesta dona.

La Tura ha sentit parlar del mobbing, però no sap si això que li passa és mobbing o si no ho és; potser simplement és que amb els anys està perdent facultats, ja no és tan jove, ja no té l’energia d’abans. Últimament té una gran tristor a dins: se n’adona que els anys van passant, les il·lusions de quan era joveneta es van esvaint; no fa la feina dels seus somnis; a més cada dia fa la feina pitjor, se n’oblida de les coses, no es pot concentrar; els seus fills tenen alguns problemes; ella, des que s’ha canviat de pis, troba a faltar el barri d’abans i l’Esteve, el seu marit, no és el príncep blau que ella havia somiat.

Quan l’Esteve arriba de treballar, la Tura encara no ha fet el sopar. És a la cuina mig plorosa i amb el més calent a l’aigüera: Holaaa, boneees. Què fas? Què et passa?

Hola, Esteve. Vine, fes-me un petó. – La Tura va cap a l’Esteve i de cop i volta esclata a plorar com una magdalena.

Una altra vegada? Cada dia estàs igual!! I ara què et passa? Una altra vegada és aquesta dona? A mi no m’ho faria!! Ja està bé, Tura, has de ser més positiva. Sempre estàs igual!

La Tura no pot ni parlar. Ara encara plora més desconsoladament… Com pot ser que l’Esteve sigui tan insensible? I si no pot ser més positiva? Si l’Esteve, simplement, abracés la Tura i li digués que l’entén, qui sap si es convertiria en el seu príncep blau!

Coses com aquesta passen cada dia. Hi ha moments en què algú se sent a baix de tot i que no li serveix de res que li diguin que ha de ser positiu.

Publica un comentari