Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  L’error de Gasol i el seu consòl

L’error de Gasol i el seu consòl

Diumenge passat, quan va acabar la final d’Eurobasket Espanya-Rússia, el jove jugador Pau Gasol es va tirar per terra, de panxa enlaire i amb les mans al cap. No sabem què estava sentint, però ens ho podem imaginar, desesperació, desconsòl. Era l’últim partit de molts, el partit anava molt igualat, l’equip rus acabava d’encistellar i l’equip de casa necessitava marcar, fos com fos. Al públic hi havia els pares d’en Pau, els prínceps d’Espanya, i milers de persones més. Des de casa seva, milions d’europeus veien el partit.

La tensió era màxima. En aquell moment precís, Jiménez va passar la pilota a Pau Gasol i en Pau va tirar a cistella. La tensió era màxima i… va fallar! No ho va fer prou bé. Justament en aquell moment, aquella maleïda pilota no va entrar dins la cistella! Tantes vegades a la seva vida que havia ficat una pilota dins la cistella!!

I què va sentir en Pau en aquell moment? Ràbia? Contra qui? A qui li podia encolomar la culpa del seu error? Era ell qui, quan tenia la confiança de tots els seus, havia fallat la cistella definitiva!!! Sabia que ho podia haver fet millor, que es podia haver acostat més… En Gasol ha estat entrenat per donar al màxim sota pressió, per competir i guanyar, però va perdre la final. I enmig de la seva desolació, amb aquell sentiment horrorós d’haver decebut els altres i ell mateix, el seu company Jiménez va i l’abraça. Amb una d’aquestes abraçades masculines de comprensió, semblava que li digués: “Tranquil, et comprenc, tots ens equivoquem, podia passar”. Que bonic! Quin moment tan emotiu!! Quant de consòl en un moment tan terrible! Quina meravella aquestes abraçades plenes de suor i humanitat!

Coses com aquesta passen cada dia. Tots ens hem sentit en algun moment de la nostra vida com en Gasol a la final de diumenge passat. Potser els nostres errors no han estat tan espectaculars com el d’ell, o potser sí. Potser els nostres errors han tingut conseqüències més lleus, o fins i tot més horroroses. Cada dia fem errors sense cap mala fe. Què bé que ens aniria una abraçada comprensiva en el moment terrible de descobrir la fallada! Encara que fos plena de suor i sense desodorant, …l’agrairíem tant! Per què fora dels camps d’esport les abraçades van tan cares?

19 Setembre, 2007
Publica un comentari