Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  Qui ens ensenya a enamorar-nos?

Qui ens ensenya a enamorar-nos?

En Pol té 17 anys i la cara plena de grans. Els seus pares estan bastant cofois del fill que els ha sortit. El que passa és que pateixen. Pateixen quan surt a la nit i l’han d’anar a buscar a les dues o les tres de la matinada. Pateixen per com li anirà a la vida. Pateixen quan veuen que… s’ha enamorat!

En Pol està bojament enamorat de la Sílvia. El que passa és que ell no ho entén. Ell només sap que té ganes d’estar tota l’estona amb ella. Quan no estan junts, està enviant-li missatges, o pensant els que li enviarà, o trucant-li per telèfon, o “xatejant”. Ara ja ni té ganes de menjar i amb prou feines dorm.

La seva mare se’l mira amb preocupació. Aquesta nena, la Sílvia, no li acaba de fer el pes. “Ja es nota que farà patir el meu fill”, pensa. “Ell és molt innocent i aquesta noia és molt espavilada i fa anar en Pol com si fos una baldufa”. Això del primer amor és com una malaltia, i ella no sap a quin metge portar el seu fill. Millor dit, se n’adona que no hi ha metges per aquesta malaltia.

El pare d’en Pol es mira el seu fill tot encuriosit. Ell recorda ben bé la primera vegada que es va enamorar. Si fa no fa, devia tenir els mateixos símptomes que en Pol: no tenia gana, li costava dormir, no es podia concentrar… Li semblava que si aquella noieta que el tenia embadalit no hi era, no podria viure. Quan ella el va deixar, creia de debò que es moriria. Tot el que abans havia estat una felicitat desmesurada es va transformar en un calvari. Sort que els amics i el temps el van ajudar!

El pare voldria dir-li a en Pol que això que li passa no és greu, que només és l’amor. Voldria fer-li entendre que cap noia podrà donar-li tot el que ell somia. Voldria parlar-li dels desenganys i del mal que pot fer l’amor i de com, malgrat les desil·lusions, l’amor torna a créixer, com l’herba al camp. Però se’l mirarà i no li dirà res. El deixarà que visqui en el seu núvol i estarà atent per quan caigui i necessiti consòl.

Publica un comentari