Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Artícles   /  Self coaching per exercitar un nou diàleg interior
Com et parles? Totes les persones tenim un diàleg intern que funciona diàriament, inconscientment, en pilot automàtic: “Ostres, Marta! Ja t’has tornat a descuidar el carregador del mòbil! Com ets!” “Va, vinga, deixar de mandrejar i lleva’t d’una vegada!” I com ens parlem a nosaltres, quan ningú sent els nostres pensaments? Tot són bones paraules i delicadesa? O se’ns escapen coses com tonto, burro, despistat, tossut, etc.?

Self coaching per exercitar un nou diàleg interior

Com et parles? Totes les persones tenim un diàleg intern que funciona diàriament, inconscientment, en pilot automàtic: “Ostres, Marta! Ja t’has tornat a descuidar el carregador del mòbil! Com ets!” “Va, vinga, deixar de mandrejar i lleva’t d’una vegada!” I com ens parlem a nosaltres, quan ningú sent els nostres pensaments? Tot són bones paraules i delicadesa? O se’ns escapen coses com tonto, burro, despistat, tossut, etc.?

 

No cal que responguis la pregunta, era una pregunta retòrica: és clar, sovint fem servir tota mena d’insults o paraules carregades negativament per referir-nos a la nostra persona. És natural, en algun lloc hem sentit aquestes expressions, de petits ens han renyat per allò que no fèiem bé. Tots hem adquirit automatismes de pensament i, quan fem un Self Coaching , quan ens mirem al mirall interior per observar com els nostres pensaments influeixen en els resultats que obtenim a la vida, descobrim que alguns d’aquests automatismes ens estan perjudicant seriosament. No exagero.

 

El nostre cervell està preparat per detectar els errors i aprendre’n

 

Fins a l’extrem que no enregistra automàticament els encerts, els encerts són “normals”, no cal dedicar-hi energia per recordar-los, ni cal reajustar-hi cap conducta. Els errors, en canvi, cal recordar-los, gravar-los, dedicar energia psíquica a analitzar-los i a reajustar les nostres conductes. Gràcies a aquest mecanisme tan econòmic hem progressat com a espècie i com a individus, aprenent del que hem fet malament: si hem tocat una estufa que cremava, doncs ja no la toquem més; si se’ns ha escapat l’autobús, a la propera vegada sortim amb més temps de casa.

 

Fins aquí és natural. Altres animals tenen aquest mateix funcionament, és un mecanisme molt primari, és adaptatiu i serveix per a la supervivència. Els experiments amb ratolins ens ensenyen com aprenen a sortir d’un laberint pel sistema de prova i error, és el sistema que la natura ha dissenyat per als animals més evolucionats i funciona.

 

Els éssers humans, però, som més complicats. Tenim consciència sobre nosaltres mateixos, sobre qui som com a persona, sobre quin lloc ens pertoca dins la família i la societat. Aquesta consciència sobre el “jo” s’ha construït a partir dels missatges que hem anat rebent del nostre entorn. Com més antics són aquests missatges, més intensament van quedar gravats al nostre cervell, com si s’haguessin escrit amb lletres més grosses. En la formació de Self coaching aprofundim en els mecanismes de construcció de la personalitat.

 

Els missatges dels primers anys de vida s’activen impensadament

 

Els missatges que vam rebre els primers 10 anys de vida són unes gravacions molt poderoses, s’activen involuntàriament, quan s’activen les zones més primàries del nostre cervell, les que anomenem simplificadament “cervell emocional”, que s’activen davant dels nostres errors i d’allò que percebem com a amenaça.

 

Quan el nostre cervell emocional detecta una situació de perill, per exemple, que hem de parlar en públic, que tenim una primera cita amb una persona que ens agrada, és a dir, quan detecta que serem comparats o jutjats, s’activen les nostres gravacions sobre les idees primitives de com som, i comença a deixar anar missatges com: “No t’ho trauràs”, “És massa per tu”,  “Parles malament”, “Et mous massa”, “No serveixes per cantar”, “No entens res”, “No ets capaç”, etc.

 

No exagero, fa 25 anys que faig cursos per parlar en públic, he treballat amb més d’un miler de persones a qui he gravat mentre parlaven i després he analitzat amb elles el que hi veien; persones intel·ligentíssimes, amoroses i molt preparades quan es veuen, diuen coses terribles de si mateixes: “Semblo tonta”, “Estic horrible”, “Sóc insegur”, “No sóc un bon orador”.

 

De vegades, el cervell emocional comença a disparar missatges negatius sobre nosaltres per motius més atzarosos: sense que hi hagi una “amenaça” concreta, factors físics com la falta de son, el cansament, la tensió premenstrual o la menopausa, la falta de vitamina D en les èpoques en què ens toca menys el sol, són factors que fan que els nivells a la sang d’alguns neurotransmissors estiguin baixos i provoquen que s’activin les xarxes de neurones més antigues, les que es van formar en els primers anys de vida, amb la nostra experiència amb les persones que van ser els nostres vincles més significatius, principalment el pare i la mare. Aquestes xarxes de neurones antigues disparen missatges antics com: “no sóc capaç”, “no ho aconseguiré”, “em rebutjaran”, “segur que m’equivoco”, “no sóc intel·ligent”, “sóc lleig”, “sóc grassa”, “sóc maldestre”, etc.

 

En definitiva, la imatge que ens vam fer de nosaltres quan érem petits, que sol estar plena de creences errònies, és el mirall distorsionat on ens mirem de grans, quan estem en situacions d’estrès o la química del nostre cervell està alterada i perdem l’objectivitat racional.

 

Què podem fer contra aquest automatisme nefast?

 

La solució requereix invertir en la transformació del nostre diàleg intern. Nosaltres administrem els missatges que ens diem quan les circumstàncies no són estressants i estem en situació d’equilibri neuronal (arousal). En aquestes circumstàncies favorables, quan pensem per a nosaltres i ningú ens sent, és quan hem d’establir un règim de missatges que contraresti els missatges negatius acumulats en el passat.

 

4 idees per contrarestar els missatges antics:

 

  1. Posa atenció en les coses que SÍ que fas bé, en les coses que has aconseguit amb els teus recursos i parla’t per recordar-les.
  2. Agraeix-te les bones decisions que has pres a la vida, si hi penses, veuràs que n’hi ha moltes: aquells estudis que t’han servit per al que fas, aquella parella destructiva que vas deixar, quan et vas treure el carnet de conduir, els fills que has tingut, etc.
  3. Detecta les teves capacitats i els teus punts forts. Si et costa i et sembla que no en tens, no estàs pensant amb objectivitat, demana ajuda a la gent que et coneix i t’estima, per detectar les teves capacitats i agraeix-te-les.
  4. Fes servir paraules amoroses per pensar en tu: “carinyo”, guap@, amor, com si parlessis a una criatura desprotegida i que tu pots protegir; pot semblar-te estrany, però si practiques, cada vegada augmentarà la teva autoestima i seguretat.

 

Un procés de Self Coaching es un acompanyament professional que et dona eines, cognitives i emocionals, perquè aconsegueixis el que et proposis sense autoboicots. La transformació del teu diàleg interior és l’eina més poderosa que pots adquirir perquè la teva autoestima sigui cada cop més sòlida i tinguis més satisfacció amb el lloc que ocupes en el món. La formació de Self Coaching de Coaching & Comunicació està estructurada en tres mòduls: “Negocia amb el teu propi jo”, “Gestiona les teves relacions familiars” i “Realitza’t en el teu entorn personal i professional”.

Publica un comentari