Welcome to Evently

Lorem ipsum proin gravida nibh vel veali quetean sollic lorem quis bibendum nibh vel velit.

Evently

Stay Connected & Follow us

Gran Via de les Corts Catalanes, 566, 4t, A 08011 Barcelona | Tel. +660 156 373 | info@coaching-comunicacio.com

Simply enter your keyword and we will help you find what you need.

What are you looking for?

  /  Notícies   /  “Sis nits d’agost” i un any a premià
Jordi Lara i Surinyach

“Sis nits d’agost” i un any a premià

Aquesta primavera em vaig comprar “Sis nits d’agost”, el llibre que Jordi Lara havia publicat sobre Josep M. Xirinachs, millor dit, sobre la seva mort, sorprenentment premeditada i organitzada. Llibre totalment recomanable. No vaig necessitar sis nits, per llegir-lo, crec que en van ser una o dues, a tot estirar; no podia parar de llegir. Quan el vaig acabar, em va envair un sentiment d’agraïment sincer cap a l’autor, que era per a mi un perfecte desconegut fins aquell moment. El llibre em va impactar, sobre tot em va capgirar la seva perseverança en la indagació de la ment humana; la ment, l’ànima… la naturalesa humana o el que sigui.

També em va sorprendre que algú jove, que no havia conegut Xirinachs ni de lluny, es deixés endur per aquest viatge a les profunditats d’un altre ésser. Potser viatjava a les seves pròpies profunditats? El llibre em parla de la coherència personal, del sentit de la vida, de la mort, de l’amistat; està escrit amb un estil minuciós, detectivescament poètic. En fi, que pot ser una bona lectura per a l’agost, o pel setembre, o pel mes que sigui.

Comentant el llibre amb una amiga que coneix Jordi Lara, i explicant-li la forta impressió que m’havia deixat “Sis nits d’agost” , faig arribar un exemplar de “Cartes a la mare” a Jordi Lara.  Fa 4 dies m’arriba un correu electrònic de l’escriptor, ha llegit el meu llibre i me´l comenta. Amb el seu permís, reprodueixo el seu correu. Ara li estic doblement agraïda. Moltes altres persones m’han enviat comentaris preciosos que també agraeixo, però aquest és escrit amb tanta cura en les paraules… que no me n’he pogut estar de compartir-lo.

M’escriu Jordi lara:

Hi ha bons llibres que t’evadeixen; d’altres et formen; d’altres et menen a mons desconeguts, o t’enllaminen amb la llengua o amb el plaer del relat. I tots poden ser bons llibres, ben escrits, eficaços. Però llavors hi ha aquells bons llibres que, a més, quan els llegeixes, sents que graten el moll de l’os del misteri de la condició humana posada en aquest percal que en diem vida. Llibres que ens justifiquen com a espècie, encara que sapiguem tan poc de qui som i per què. “Cartes a la mare” forma part d’aquest reducte de bons llibres, dels llibres que ens justifiquen en tant que persones. Allò que mai podran fer els ordinadors. vaja.

Quina tria tan difícil però tan encertada: que parli l’Arnau. I que ho faci des de diversos llocs: renyant la mama, animant-la, estimant-la, posant-la en qüestió, abandonant-se una mica, poc, a la nostàlgia, tocant de peus a terra des del nirvana, a la taula parada del senyor i la senyora.

L’Arnau viu en tu, esclar. Ja t’ho diu, ell: has de viure més perquè estiguem junts i plegats. “Encara no et pots morir, que moriríem tots dos”. És veritat que aquest llibre és un segon infantament de l’Arnau, un tall de vida de propina que li regales a l’Arnau. Fins i tot et diria, és un segon infantament que es repeteix en cada lector desconegut que des d’on sigui llegeix el llibre. Quantes naixences renovellades per a l’Arnau, oi? Perquè has de saber, Marta, has de saber que l’Arnau ja no només viu en tu: viu en tots aquells que el llegim i l’escoltem en tu. La màgia de la gran literatura.

Quina valentia, tot plegat “‘t’he deixat a tu alliberada de mi..” escriu la Marta perquè sent que li escriu l’Arnau. Com n’ha de ser de forta la paraula i l’escriptura, com has de confiar en la força de la paraula i la comunicació amb el lector, per escriure això.

“No pots donar la teva vida per res”. És potser el pou d’agror més fosc que he llegit en molt temps.

No sabem per què, però sabem com. No hi ha resposta, ens diu l’Arnau, no hi ha per què, i si hi ha resposta no es troba en aquesta vida. Em penso que la vida no té sentit, que el sentit és buscar-li i inventar-ne un.

Jo sé que la teva idea no era fer “literatura”. Però has jugat les condicions de la literatura i has guanyat. Perquè ara l’Arnau és en nosaltres.

T’hi has jugat el coll, en aquest llibre. Hi has posat tanta veritat, i sensibilitat, i experiència. Però amb això no n’hi ha prou per fer un bon llibre des d’un punt de vista literari. Cal saviesa narrativa, administrar informació. El llibre no és perfecte, i no li fa cap falta; encara més: no ho és per reivindicar la seva profunda humanitat defectuosa.  Tampoc no és perfecte el Quixot, ni el Coriolà de Shakespeare. És la seva profunda humanitat comunicada el que els fa immortals i, encara més, NECESSARIS. Sento el teu llibre com a necessari.

Llegint-lo, també he sentit que en el text hi bategava una posada en escena teatral. Pensa-hi. Hi pensaré, i tant!

 

Publica un comentari