Com es pot conviure impassiblement amb les dades recents sobre antidepressius? L’any 2023, segons el govern, més d’1,2 milions de catalans van rebre almenys una dispensació d’un fàrmac antidepressiu, un 169% més que l’any 2020. La dada és per esgarrifar-se. I, encara més, en els últims tres anys s’han triplicat les receptes d’antidepressius entre menors de quinze anys.
D’aquestes dades, el que més em sorprèn és que se sap que un dels efectes secundaris dels antidepressius és l’augment del risc de suïcidi, que en nens i adolescents es multiplica per dos. És inquietant aquesta alegria dispensadora d’anestèsics emocionals, quan encara no s’ha pogut demostrar la correlació entre serotonina i depressió.
Constato amb els ulls esbatanats que alguns experts sostenen que els antidepressius són poc eficaços. La meva capacitat de sorpresa es va sedant a mesura que busco metaanàlisis d’estudis ACA (Assajos Clínics Actius) sobre antidepressius, estudis experimentals fets amb éssers humans: Cap estudi que vagi més enllà de les vuit setmanes; els resultats en nens estan per sota dels valors que es consideren clínicament rellevants; la majoria dels treballs es fan amb pacients que ja estaven prenent antidepressius, de manera que quan són assignats al grup de placebo experimenten símptomes d’abstinència que s’interpreten com a senyals de recaiguda; en els treballs més optimistes, les taxes absolutes de remissió dels símptomes, en el grup placebo, és d’un 40%, i en el grup de tractament, al voltant d’un 50%, un 10% de diferència i cap estudi sobre efectes secundaris que vagi més enllà dels dotze mesos. Quantes persones coneixes que hagin pres antidepressius menys de dotze mesos?
Topo amb una entrevista a Joan Laporte, excap de Farmacologia de la Vall d’Hebron i col·laborador de l’OMS, m’inspira confiança, ja puc estar més tranquil·la? El doctor diu coses òbvies: que l’antidepressiu no cura i que quan es deixa de prendre produeix una reacció d’abstinència amb irritabilitat i actes violents que arriben al suïcidi i l’homicidi. Com que és molt savi, pot dir que els problemes emocionals tenen l’origen en la vida que portem. Trobo un cert consol quan algú posa el dit a la nafra: donem píndoles als infants perquè no sabem com oferir-los una vida més sana.
