L’Esteve està ben empipat. S’ha llevat de bon matí per arribar a primera hora a unes oficines (no direm a quines) a fer una gestió urgent. Ha trobat l’empleat de torn, molt eficient, amb les seves ulleres i ben clenxinat, atenent a una clienta que no entenia res i necessitava moltíssimes explicacions. Han anat passant els minuts i l’empleat, amb tota la paciència del món, ha continuat atenent la consulta amb molta educació, mentre al darrere de l’Esteve començava a formar-se una cua.
Però dins del cos de l’Esteve la sang ha començat a bullir, el pols s’ha accelerat, la pressió de la sang ha pujat i les galtes se li han anat encenent. També els dits de la mà dreta han començat a bellugar-se-li dins la butxaca i a jugar amb les monedes que hi havia. Aleshores ha passat allò que passa a vegades: ha arribat un home molt enèrgic i decidit, ha entrat a l’establiment, ha vist la cua i s’ha colat. El pensament de l’Esteve va a tota pastilla: “Quines penques… Aquest home se m’ha colat! M’ha fet una injustícia! No hi ha dret! No té dret a fer-me això! Com és la gent! Pobre de mi, sempre em passa el mateix, jo aquí fent el que s’ha de fer i… no es pot ser com cal!!”
L’Esteve es queixa de la seva desgràcia, tot sovint es troba amb persones maleducades, però… no hi pot fer res? Què pot fer quan se li colen a la cua? L’Esteve té més opcions que queixar-se i permetre que li pugi la pressió de la sang: pot demanar-li, educadament, a l’espavilat que se li ha colat que es posi darrere d’ell, que ell ha arribat més aviat i que fa estona que aguanta la cua. Per exemple: “Sisplau, no sé si s’hi ha fixat, però jo hi era abans, li demano que es posi al darrere, jo també tinc pressa”.
Ara em direu que així no li farien cas, que sóc una ingènua, que el desaprensiu que s’ha colat pot passar d’ell o dir-li que no l’entén, o emprenyar-se i clavar-li un mastegot. Mai sabem què pot fer una altra persona; a vegades ni sabem què som capaços de fer nosaltres!! Si l’Esteve troba una persona raonable, recuperarà el seu lloc i no caldrà que surti de l’oficina de mal humor. I si l’altre es posa violent, l’Esteve pot optar per esperar pacientment que el despatxin després de l’intrús, convençut que ha fet el que estava a la seva mà i que val més conservar la integritat física que guanyar 10 minuts.
