La parella i la no parella

Treballo amb el sofriment. I de tot el que veig a la consulta, allò que fa patir més, és la infelicitat en la parella (bé, traient els casos de suïcidi). És una llàstima, però la realitat és que busquem ajuda quan el patiment és molt gran. Quan anem fent, no donem importància a les coses que acaben sent les  importants; sabem que alguna cosa no va bé del tot, però si anem passant, qui dia passa, any empeny, com diu el refrany. Fins que hi ha una crisi i tot explota: apareix l’ansietat, o la depressió, o la crisi de la mitjana edat, o la crisi de parella, o una malaltia greu; i la crisi ens obliga a buscar recursos nous. Fa 22 anys que acompanyo persones, parelles i famílies en aquests moments difícils.

He pogut comprovar que, quan la parella no va bé, hi ha molt de dolor i l’autoestima d’una, o de les dues persones, està en greu perill. Fins i tot les persones que no tenen parella i se senten soles, el que més troben a faltar és una parella. L’anhel de tenir parella està lligat al desig de la persona de sentir-se valuosa i reconeguda en la intimitat física.

Cada parella és un món únic. I les dinàmiques que s’han establert allà dins, només les sap qui s’hi troba; des de fora,  sembla incomprensible que dues persones que s’estimen i volen estar juntes, no puguin entendre’s. O sembla increïble que dues persones que no paren d’escridassar-se i fer-se mal no se separin. Quan un problema de parella explota, acostuma a portar molt de temps d’incubació, les coses que al començament no eren importants, al final acaben sent insuportables.

Què cal perquè una parella pugui tirar endavant? És imprescindible l’atracció mútua, l’amistat i el compromís. Quan falla qualsevol de les tres potes, la parella no s’aguanta estable. I si mirem els dos sistemes familiars que s’han unit, cal respectar la família de l’altre, acceptar la parella tal com és, i no sometre’s a les normes que funcionaven a la família d’origen de la parella; cada nova família necessita establir les seves pròpies normes.

Em pregunten si faig “teràpia de parella“. Doncs no. La meva manera de tractar els problemes de comunicació en la  parella és individualment, amb cada un dels dos. Si una parella vol ajuda, els proposo un seguit de sessions amb cadascun d’ells, perquè adquireixin eines de comunicació comunes i una nova manera de mirar el conflicte que viuen. I confio que sabran resoldre el que els passa, sense que m’hagin d’explicar les seves intimitats, si realment els dos volen continuar junts. A vegades fer una constel·lació familiar ajuda, a vegades no cal.

Amb el meu mètode, el Coaching Sistèmic Transaccional, he vist moltes parelles que han aconseguit una relació de qualitat. També he vist persones que han deixat una relació que les anava destruint i amb el temps han iniciat una relació sana. Val la pena resoldre els problemes quan encara no han explotat. Treballo amb el sofriment, però veig molta felicitat.