| Segur que has sentit ràbia algun cop. Sentim ràbia quan vivim un conflicte, i la sensació no és gens agradable. Com pot ser sana la ràbia, si el cor se’ns accelera, la sang ens puja a la cara, apretem les mandíbules…? I quan convivim, és fàcil que hi hagi conflictes. O conflictes, o sumisió. Doncs la ràbia és una emoció bàsica i pot ser sana. Tots els mamífers tenen la capacitat d’enfadar-se i això els assegura la supervivència. Com pot ser, que als humans la ràbia ens perjudiqui la salut? La resposta curta és a causa de la cultura, del que hem après a pensar sobre la ràbia i els conflictes. Penses que “dos no s’enfaden si un no vol?” Quantes coses inacceptables has acceptat amb aquesta idea? Fa més de 20 anys que exerceixo com a coach i psicoterapeuta; he aplicat el Coaching Sistèmic Transaccional amb moltes persones que no es podien enfadar. O no s’adonaven que s’enfadaven. La història sol ser com aquesta: una persona està rebent agressions (verbals o físiques, a la feina o a la família). Què pensa? Que potser ella en té la culpa, s’ho mereix; o bé és que no sap com fer…; o bé pensa que no pot fer-hi res, la famosa “impotència”. No se n’adona de la ràbia que sent i no l’expressa amb èxit. I la ràbia que no expressa, l’emmalalteix: la persona se sent deprimida, o té ansietat, o no pot dormir bé, o el seu cap comença a pensar en bucle, o té problemes digestius, o la tiroides s’altera… o tot alhora. Quan els nostres sentits perceben una agressió del medi, afloren els nostres records i vivències de situacions com aquella. I el cervell converteix la vivència física en un codi biològic, que tria d’entre un conjunt limitat de conflictes biològics. Aquí es desencadenen els símptomes físics que poden portar a la malaltia. Així, com pot ser sana, la ràbia? Quan s’expressa amb eficàcia i serveix per adaptar-se millor al medi. La ràbia sana ens permet posar límits, viure amb més justícia, poder dir “no”. No és fer una rebequeria ineficaç, sinó aconseguir resultats: he vist moltes parelles que han pogut posar-se límits i han salvat la seva relació; he acompanyat persones a marxar d’una feina on es posaven malaltes i trobar-ne una altra on eren valorades; he vist persones que han pogut sortir de la depressió i portar una vida d’acord amb les seves expectatives. O han canviat de vida, o han canviat d’expectatives, que també és un aprenentatge. Aprendre a gestionar la ràbia necessita temps i saber com. Entendre d’on ve, acceptar el que no podem canviar, fer ús del nostre poder per aconseguir canvis, de vegades perdonar… I identificar la ràbia que no és del present, sinó que ens ve de generacions passades; en aquests casos, les constel·lacions familiars són molt alliberadores. |
La ràbia pot ser sana?
02
abr.
