Sembla que res. Doncs sí! Que em conviden al Club de lectura del BES, “Barcelona Espai de Supervisió”, perquè una vintena llarga de persones han llegit col.lectivament el meu darrer llibre. Ha estat un regal per mi; escric per ser llegida i compartir el meu testimoni. Quina meravella de reflexions i troballes han aparegut!
Comprovar que futures mestres i també professionals de la cura amb molta trajectòria i reconeixement han llegit amb atenció el llibre on parlo del meu fill, m’ajuda a continuar amb la meva tasca de divulgació. Hem parlat sense pèls a la llengua del seu suïcidi, del dol, del maltracte, de la incomprensió, del sentit de la vida, de tendresa, de ràbia, d’amor, en definitiva.
I a sobre em regalen una estatueta del déu egipci Bes! Es el déu que dona nom a Eivissa i significa “iniciar”; és protector de la cambra nupcial, la gestació i els parts, de la casa, del son, de l’alegria de la dança i de la neteja personal. Quina manera tan bonica de rebre’m! Ja tinc potecció a la meva nova casa! Moltes gràcies Barcelona Espai Supervisió i en especial a Xavier Gimeno Soria, amb qui vam compartir la Pedagogia Sistèmica ja fa molts anys, per aquesta reunió entranyable i per escollir “Cartes a la mare” per al Club de lectura.
